Els alumnes del Cicle Formatiu de Grau Mig d'Instal·lació i Moblament construeixen una cúpula geodèsica

El projecte ha estat completament desenvolupat per set dels alumnes del Cicle Formatiu de Grau Mig d'Instal·lació i Moblament i ha consistit en el disseny, el càlcul i la construcció d’un dom geodèsic de dos metres de diàmetre sense connectors d'unió i emprant simplement, llistó de fusta de pi blanc Km0 cedit per Serradora Boix de Puig-reig de secció 40x15 mil·límetres, adhesiu PVA i claus pin sense cap 0,6x30 per a clavadora pneumàtica. La cúpula és en realitat, el prototip per un possible ambiciós futur projecte de construir-ne una altra de 10 metres de diàmetre que s'utilitzaria com una aula d'usos múltiples com ara exposicions, xerrades i conferències, sala de reunions per als alumnes Delegats/es o com a aula cooperativa.

En arquitectura, dom significa cúpula i en realitat, és la representació aproximada d’una semiesfera. D’altra banda, la geodèsia és la branca de la geofísica que estudia la forma i les dimensions de la Terra i la influencia del camp gravitatori sobre aquesta. Per simplificar els càlculs, la geodèsia divideix la Terra en petites porcions. Per analogia, un dom geodèsic és una estructura semiesfèrica desenvolupada a partir d’alguna de les figures geomètriques que permeten desenvolupar una esfera. Així, estructuralment, un dom geodèsic es dissenya a partir d'un poliedre regular anomenat icosàedre (un dels cinc sòlids platònics), que està constituït per una vintena de triangles equilàters. Projectant les arestes d'aquests triangles plans a sobre d’una superfície esfèrica, s’originen triangles equilàters que es van corbant per tal d’anar creant la volta esfèrica. Per tant, un dom geodèsic es construeix a base d’unir triangles, que al seu torn conformen pentàgons i hexàgons (com els que veiem en els cosits en una pilota de futbol), de manera que a major quantitat de triangles, la mida de cada figura portant disminueix i el dom, es torna més esfèric. A aquesta propietat se l’anomena freqüència i per tant, a major freqüència, més gran quantitat de triangles i per tant, major robustesa estructural. En aquest cas, la freqüència escollida per a la maqueta de cúpula de fusta ha estat la freqüència V4 ja que, a més d’ésser una de les més utilitzades, és una mitja esfera gairebé perfecta, de manera que la base del domo és completament plana.

Font: http://midomo.es

L’home ha construït espais per viure en forma semiesfèrica des de temps remots i només cal recordar estructures com els iglús dels esquimals, els kraals dels masai o les iurtes mongòliques per adonar-nos de l’ús d’aquesta figura geomètrica en l’arquitectura etnogràfica. Espais pel culte religiós com ara la cúpula del Duomo de Florència, a Itàlia o la del Taj Mahal d’Agra, a la Índia són també exemples significatius de les possibilitats d’aquesta estructura en obra de maçoneria. Actualment, trobem estructures tan espectaculars pel lleure com el Tacoma Dome a l’Estat de Washington, als Estats Units, que te 160 metres d’amplada i 48 d’alçada, essent la cúpula geodèsica feta amb fusta laminada més gran del món. En el seu moment (a principis de la dècada de 1980), fou dissenyada per encabir-hi 23.000 espectadors asseguts que encara, avui en dia, poden gaudir dels típics espectacles indoor nord-americans: futbol americà, rodeo, hoquei-gel, bàsquet, tennis, motocross...

Font: http://www.westernwoodstructures.com

Justament fou un arquitecte nord-americà, Mr. Buckmister Fuller qui, a mitjans del segle XX, va sistematitzar el disseny i càlcul de cúpules geodèsiques. En el cas dels doms geodèsics construïts amb fusta tenen, a més, tres principals avantatges en comparació amb una construcció tradicional: llibertat de disseny, estabilitat estructural i altes prestacions quant a aïllament elèctric, tèrmic i acústic, amb la conseqüent eficiència energètica. Efectivament, la versatilitat d'aquest entramat semiesfèric permet realitzar construccions amb espais interiors molt amplis, envoltants i càlids que permeten una infinitat d'aplicacions constructives tant d'ús domèstic com industrial: habitatges, hivernacles, coberts, restaurants, gimnasos, solàriums, cobertes de piscines, observatoris astronòmics, bungalows, espais de relaxació i ioga, etc.

Font: http://www.plataformaarquitectura.cl

En paraules del coordinador del projecte, el professor del Departament de Fusta i Moble, en Jordi Juvé: “per als alumnes participants en aquest projecte, inclòs en el Mòdul 9. Instal·lació d’estructures de fusta dins del Cicle Formatiu de Grau Mig d'Instal·lació i Moblament, ha estat tota una experiència d’integració, significació i innovació tecnològica ja que inclou molts aspectes pedagògics i tècnics que permeten assolir els principals objectius del mòdul formatiu.